El tribunal suprem dictamina que els períodes d'ERTE per Covid no poden computar-se per l'atur.
El Ple de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem ha dictat sentència en la qual resol que no pot computar-se el període de percepció de prestacions d'atur a conseqüència de la suspensió del contracte de treball en ERTE COVID per força major, a efectes de percebre una nova prestació d'atur.
Així, si una persona ha estat quatre anys en una empresa, però ha estat vuit mesos afectat per un ERTO (Expedient de Regulació d'Ocupació Temporal) durant la COVID, el període que compta per a la prestació de l'atur és de tres anys i quatre mesos.
El tribunal explica que la normativa especial COVID (RD Llei 8/2020) no introdueix una nova regla de la qual es pugui derivar que aquesta classe de desocupació generi més beneficis que els previstos amb caràcter general, per tant, no es pot entendre com a cotitzat per atur i així lucrar un nou període de prestació.
La Llei de la Seguretat Social desprèn que per una determinada prestació d'atur, no poden tenir-se en compte les cotitzacions que ja hagin estat computades pel reconeixement d'un dret anterior, sense que es pugui tampoc computar-se les que efectuï l'entitat gestora o l'empresa, durant el temps corresponent a l'abonament de la prestació. L'únic supòsit expressament exceptuat d'aquesta regla general és el de les prestacions reconegudes en virtut de la suspensió de la relació laboral per causa de violència de gènere.
La sentència exposa que res impedeix que s'admeti la possibilitat de generar períodes d'atur pel sol fet de la cotització, no acompanyada de l'efectiva realització d'una ocupació cotitzada, però aquestes excepcionals situacions hauran de ser contemplades de manera expressa en la llei.
Atès que la norma no preveu el dret, la sala conclou que és aplicable la regla general de la Seguretat Social que exclou aquesta possibilitat.
Així, si una persona ha estat quatre anys en una empresa, però ha estat vuit mesos afectat per un ERTO (Expedient de Regulació d'Ocupació Temporal) durant la COVID, el període que compta per a la prestació de l'atur és de tres anys i quatre mesos.
El tribunal explica que la normativa especial COVID (RD Llei 8/2020) no introdueix una nova regla de la qual es pugui derivar que aquesta classe de desocupació generi més beneficis que els previstos amb caràcter general, per tant, no es pot entendre com a cotitzat per atur i així lucrar un nou període de prestació.
La Llei de la Seguretat Social desprèn que per una determinada prestació d'atur, no poden tenir-se en compte les cotitzacions que ja hagin estat computades pel reconeixement d'un dret anterior, sense que es pugui tampoc computar-se les que efectuï l'entitat gestora o l'empresa, durant el temps corresponent a l'abonament de la prestació. L'únic supòsit expressament exceptuat d'aquesta regla general és el de les prestacions reconegudes en virtut de la suspensió de la relació laboral per causa de violència de gènere.
La sentència exposa que res impedeix que s'admeti la possibilitat de generar períodes d'atur pel sol fet de la cotització, no acompanyada de l'efectiva realització d'una ocupació cotitzada, però aquestes excepcionals situacions hauran de ser contemplades de manera expressa en la llei.
Atès que la norma no preveu el dret, la sala conclou que és aplicable la regla general de la Seguretat Social que exclou aquesta possibilitat.
Informa't de
les últimes notícies
Your Dynamic Snippet will be displayed here... This message is displayed because you did not provided both a filter and a template to use.